Professionals de la gastronomia, la cultura, la ciència, la comunicació, l’arquitectura i el dret reflexionen sobre l’ús real de la IA en el seu dia a dia laboral
El que només cinquanta persones van poder viure en directe a Palma, ara està a l’abast de tothom. El programa Grans Proactius, gestionat per la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB), ha fet públic el videopodcast íntegre d’una trobada on set professionals de prestigi de les Illes analitzen, sense filtres, l’impacte real de la intel·ligència artificial en el seu dia a dia. Mirades diverses que construeixen una conversa multidisciplinària imprescindible per entendre el present i el futur del mercat laboral amb les noves tecnologies.
El videopodcast, moderat per Xisco Umbert, compta amb la participació del cuiner Santi Taura, l’actriu Clara Ingold, la biòloga marina Gador Muntaner, l’arquitecte tècnic i empresari Biel Huguet, el divulgador científic Adrián García popularment conegut com el Físico Barbudo, el jurista expert en ciberseguretat Alberto F. Bonet i el director de l’Institut d’Intel·ligència Artificial de la UIB, Xavi Varona.
Què tenen en comú tots? Que són professionals proactius, reconeguts en els seus respectius sectors, que ja conviuen amb la intel·ligència artificial i que han hagut de prendre decisions informades sobre com, quan i per a què utilitzar-la.
La conversa posa el focus en una realitat clara: el 90 % de les professions ja requereixen competències digitals, i la IA ha deixat de ser una tendencia futura per convertir-se en una eina present. Però també evidencia que la tecnologia no substitueix el criteri, l’experiència ni la responsabilitat humana, elements clau en qualsevol exercici professional.
Durant el debat es tracten qüestions clau com usos pràctics, dubtes, límits ètics i oportunitats que planteja la IA en sectors molt diversos, sempre des d’una mirada professional, crítica i realista. Els participants expliquen com conviuen amb aquestes eines en el seu dia a dia, abordant qüestions com la creativitat, la privacitat, la protecció de dades, l’ètica i també les oportunitats i les pors que genera aquesta nova realitat tecnològica.
ÉS INTEL·LIGENT USAR LA IA EN COMPTES DEL CAP?
Xavi Varona, director de l’Institut d’Intel·ligència Artificial de la UIB, centra el debat tècnic i ètic amb una pregunta directa que interpel·la l’espectador: “És intel·ligent utilitzar la IA en comptes del cap?”. Varona adverteix que el principal risc no és la tecnologia en si, sinó delegar la nostra capacitat cognitiva en algorismes que no tenen consciència.
“És important recordar que la intel·ligència artificial no pensa, no reflexiona, no raona. Només dona informació”, remarca. Per això insisteix que la IA ha de ser entesa com un assistent d’eficiència, no com una solució màgica. “La tecnologia ens dona respostes, però som nosaltres qui hem de tenir la capacitat de valorar si són correctes o fins i tot ètiques”. En aquest sentit, defensa la IA com una eina que pot alliberar-nos del treball mecànic i permetre que les persones es concentrin en allò essencial.
LA IMPORTÀNCIA DEL FACTOR HUMÀ
El videopodcast recorre les experiències personals dels convidats i deixa reflexions clares sobre els límits sensorials i emocionals de la tecnologia.
En l’àmbit gastronòmic, Santi Taura ho expressa amb claredat: la IA pot redactar una recepta impecable, però falla en l’essencial. “La IA no pot tastar el menjar. La cuina és un acte d’amor i de gust. Una màquina pot donar-te els passos, però no sap si aquell guisat està al punt de sal ni si l’aroma evoca el que el cuiner pretén”. Reivindica, a més, que la memòria gustativa és una cosa exclusivament humana.
Ara bé, Taura també explica com la IA pot ser una gran aliada en l’eficiència. Relata un exemple concret: un càtering privat per a onze persones amb múltiples al·lèrgies alimentàries. “Tenia moltes restriccions: sense gluten, sense lactosa, sense soja… i havia de preparar setze canapès diferents”. En pocs minuts, la IA li va suggerir llistes d’opcions que ell va adaptar al que tenia a la cuina. “Jo processo les idees, les filtro amb el meu criteri i en trec un resultat final. Sense IA hauria tardat dues hores; així, quinze minuts”. La clau, diu, és que la decisió final sempre és humana.
Des del món de la cultura, Clara Ingold reflexiona sobre l’ànima de la creació artística. Reconeix que utilitza la IA com a eina d’organització, especialment perquè el seu pensament és desordenat, però és taxativa: “La IA no té sentit de l’humor. L’humor neix de la imperfecció, de la sorpresa i de la connexió emocional amb l’altre. Això un codi no ho pot replicar”. Per a ella, la IA és un assistent, no un creador.
Biel Huguet, arquitecte tècnic i empresari, reivindica la calidesa i l’escala humana en un entorn cada vegada més digitalitzat. “Com més tecnologia hi ha, més necessària és la presència humana”. Defensa el valor de la tradició i l’artesania, però també la necessitat de posar-les al dia. “Venim d’un coneixement centenari, però tenim més formació i més eines. El repte és trobar l’equilibri entre artesania i contemporaneïtat, entre tradició i industrialització”.
Sobre la creativitat, Huguet és clar: la IA pot facilitar processos, però no liderar-los. “Hi ha una intel·ligència humana que continua fomentant la creativitat i que guia tot el procés. Si la IA no coneix l’expertesa que hi ha dins una empresa, és impossible que pugui replicar-ne les obres”.
En l’àmbit científic, Gador Muntaner alerta sobre la importància de saber distingir entre les imatges reals de les tractades amb IA i posa en valor l’estalvi de temps que suposa la IA en el tractament de grans volums de dades. Igual que el divulgador científic el Físico Barbudo que insisteix en la necessitat de mantenir el pensament crític davant la intel·ligència artificial, alertant que aquestes eines no entenen la veritat ni el context, sinó que generen respostes plausibles. El físic remarca que la IA pot ser molt útil per optimitzar processos, però que el coneixement real i la validació de la informació continuen depenent del criteri humà, especialment en àmbits com l’educació i la divulgació científica.
En canvi, el jurista Alberto F. Bonet alerta sobre un risc clau: “La IA pot mentir amb una seguretat absoluta. Sense supervisió humana, estem venuts”. Recorda el perill de les anomenades “al·lucinacions” dels sistemes d’IA i la necessitat constant de verificació.
UN REPTE FORMATIU
La conclusió del videopodcast és clara: la intel·ligència artificial transformarà el treball, però la verificació humana continuarà sent l’únic garant de la veritat. Per tant, el repte no és només tecnològic, sinó formatiu i ètic, i exigeix professionals preparats per entendre, utilitzar i contextualitzar aquestes eines amb criteri.
El videopodcast ha estat enregistrat en el marc del programa Grans Proactius, finançat per la Unió Europea-NextGenerationEU, a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i impulsat per la Direcció General d’Innovació i Transformació Digital de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears. Aquest projecte ofereix formació especialitzada i gratuïta en competències digitals per a professionals de Balears.
El videopodcast complet es pot veure i escoltar a: https://youtu.be/rrA3ygyQjSg
